Opinió de Jesús Mosterín sobre la ciència
En aquesta primera entrada penjaré una part de l'entrevista que li van fer al filòsof Jesús Mosterín.
En aquesta entrevista comenta alguns aspectes que hem treballat en aquest primer tema com és la ciència o la religió. Aquesta entrevista va ser publicada al febrer de 1999 en el número 213 de MUY interesante.
–Parece que filosofía y ciencia están muy alejadas, ya que la primera es generalista y la segunda, especialista. ¿Cómo se conjugan?
–La ciencia está muy lejos de la filosofía, se ha convertido en un estudio especializado de cuestiones técnicas. La filosofía también está muy distanciada de la ciencia, con frecuencia acaba por ser palabrería y se aparta de los problemas reales. Los científicos necesitan especializarse cada vez más y al final nos dan una visión fragmentada del mundo, como si el espejo en el que se refleja la realidad se hubiera roto en mil pedazos. Necesitamos una imagen global de lo que es el universo y la vida, de lo que somos y de dónde venimos. Construir esto es la gran tarea filosófica. En la actualidad, en la frontera entre ciencia y filosofía es donde surgen las preguntas más interesantes.
–¿Y para qué sirve ?
–Hay una segunda razón por la que es necesaria: no todo lo que los científicos dicen se puede tomar como verdad absoluta. Newton, por ejemplo, era un gran científico pero también fue alquimista, hasta se envenenó en sus experimentos alquímicos. Los filósofos debemos ejercer un filtro racional, cribar lo que dicen los científicos y decidir qué resultados incorporamos a nuestra visión del mundo.
–¿Necesita la sociedad a los filósofos de la ciencia?
–La investigación científica la pagan todos los ciudadanos con sus impuestos. ¿Y qué ganan con ello? Creo que 2 cosas, la segunda son sus aplicaciones tecnológicas, pero la primera son sus aplicaciones ideológicas. La mayor parte de la gente ha vivido durante la mayor parte de la historia sumida en la oscuridad de la ignorancia y de los mitos. Si nosotros queremos tomar decisiones racionales tenemos que disponer de la mejor información posible acerca de cómo es la vida y el mundo. En el futuro, por ejemplo, vete a saber si llegamos a tener contactos con seres de otros astros. Es posible que pronto los padres puedan elegir cómo quieren que sean sus hijos, lo cual es peligroso por un lado, pero por otro es una gran oportunidad.
–¿Cuáles son los problemas principales que tiene ahora la ciencia? ¿Son todos éticos?
–No son éticos, sino teóricos. Las 2 ciencias que plantean problemas filosóficos más interesantes son la cosmología y la biología. La primera toma el papel que tenía la teología, el universo viene a ser lo que antes era Dios. La preocupación fundamental es averiguar cómo es en su conjunto, cuál es su origen y cuál será su final. Las religiones han dado respuesta a estas preguntas, pero sólo en nuestro tiempo estamos empezando a tener las respuestas verdaderas. En la biología es muy interesante el Proyecto Genoma Humano. Muchas cosas que antes se trataban ideológicamente y cuyas respuestas dependían de creer o no en Dios o de ser de izquierdas o de derechas las estamos sabiendo ahora, como qué cosas son congénitas y cuáles adquiridas. Esto tiene gran relevancia filosófica.
–¿Para usted las religiones y las ideologías están obsoletas?
–Si, se han quedado anticuadas, trataban de dar una visión global del mundo y una orientación en la vida y lo conseguían a nivel psicológico, pero no ofrecían una visión coherente y verdadera de la realidad.
–¿Existen ahora escuelas filosóficas, como antiguamente?
–La filosofía es una especie de zoco árabe donde nada se acaba. Incluso escuelas que parecen pasadas de moda, como la escolástica medieval, tienen en el mundo cientos de personas que las cultivan. Pero la mayor parte de las escuelas están momificadas. Por otro lado, se hacen cosas muy serias, como historia de la filosofía, y luego una filosofía que ya sólo es posible en contacto con la ciencia.
–Hace poco ha asistido a un importante Congreso en Boston...
–Si, hay un congreso mundial cada 5 años. Yo estuve hablando de ciencia y humanidades y defendí que los humanistas, en vez de lamentarse porque no les hacen caso, deberían incorporar los muchísimos resultados de la ciencia que son relevantes para las humanidades.
–Cada vez hay más información sobre ciencia. ¿Cómo le parece que se difunde?
–Hay de todo, pero a mí me parece formidable que se haga mucha divulgación, por una razón muy sencilla: que contribuye a la felicidad de la gente. Aristóteles pensaba que, salvo que estés sufriendo un dolor o pasando hambre, lo que da más felicidad a largo plazo es el conocimiento científico. Incluso cosas que en un momento son más satisfactorias y bonitas, como puede ser el sexo, no lo son tanto a largo plazo como el conocimiento. La divulgación también es buena porque cuanto mejor informada esté la gente, menos dada será a creerse locuras y supersticiones.
–Ahora nacen muchas falsas ciencias, ¿hay cada vez más?
–No, no es verdad, la ciencia racional y seria nunca ha ocupado un lugar tan importante como hoy en día, nunca se le ha dedicado tanto dinero y jamás ha habido tanta gente tan inteligente dedicada a ella.
Aquí us deixo l'enllaç per si en algun moment ho voleu consultar:
Maria Vila
Veritat i realitat
Dia a dia ens apareixen informacions que no sabem si són certes perquè per exemple diferents medis de comunicació filtren la mateixa notícia de maneres diferents segons la seva ideologia o les seves fonts.
Un exemple podria ser les xifres de participants de vagues o manifestacions. Com va ser en el cas de la manifestació independentista el dia 11 de setembre; les xifres segons del lloc on provenien, eren molt variades. Unes fonts asseguraven que els participants eren 600.000 (Policia Nacional i Guardia Civil) altres afirmaven que els participants augmentaven fins a 1,5 milions de manifestants (Mossos d'esquadra i convocants).
Arribats a aquest punt podem veure, com canvien les xifres i nosaltres, com a poble ens quedem sense saber quina és la veritable quantitat d'assistents. Un dels articles a un diari és aquest: "Guerra de cifras: dos millones de asistentes para los convocantes, 1,5 para los Mossos y 600.000 para la Policía Nacional y la Guardia Civil".
Aquesta no és la única situació en que un mateix acte té diferents interpretacions. La recent vaga general (14 novembre) també va rebre diferents interpretacions. Segons els organitzadors els participants a la manifestació eren d'entre 6.000 a 7.000. Per altre banda, la Policia Local estima que la xifra va ser de 1.500. Aquesta diferència de dades es van tornar a posar en manifest en un altre article que deia: “En cuanto a la participación, la organización y la Policía Local no se ponen de acuerdo en la cifra. Mientras la Policía Local estima que son 1.5000 las personas que hoy han salido a la calle para manifestarse, los sindicatos han hablado de un volumen de personas que estaría entre los 6.000 y 7.000 manifestantes”.Un altre cop no s'aclaren en quina va ser la realitat dels manifestants en aquell dia. Aquests simplement són dos exemples de milers, perquè cada dia als mitjans de comunicació n'apareixen un munt, però nosaltres no ens donem compte.
Aina López
Un exemple podria ser les xifres de participants de vagues o manifestacions. Com va ser en el cas de la manifestació independentista el dia 11 de setembre; les xifres segons del lloc on provenien, eren molt variades. Unes fonts asseguraven que els participants eren 600.000 (Policia Nacional i Guardia Civil) altres afirmaven que els participants augmentaven fins a 1,5 milions de manifestants (Mossos d'esquadra i convocants).
Arribats a aquest punt podem veure, com canvien les xifres i nosaltres, com a poble ens quedem sense saber quina és la veritable quantitat d'assistents. Un dels articles a un diari és aquest: "Guerra de cifras: dos millones de asistentes para los convocantes, 1,5 para los Mossos y 600.000 para la Policía Nacional y la Guardia Civil".
Aquesta no és la única situació en que un mateix acte té diferents interpretacions. La recent vaga general (14 novembre) també va rebre diferents interpretacions. Segons els organitzadors els participants a la manifestació eren d'entre 6.000 a 7.000. Per altre banda, la Policia Local estima que la xifra va ser de 1.500. Aquesta diferència de dades es van tornar a posar en manifest en un altre article que deia: “En cuanto a la participación, la organización y la Policía Local no se ponen de acuerdo en la cifra. Mientras la Policía Local estima que son 1.5000 las personas que hoy han salido a la calle para manifestarse, los sindicatos han hablado de un volumen de personas que estaría entre los 6.000 y 7.000 manifestantes”.Un altre cop no s'aclaren en quina va ser la realitat dels manifestants en aquell dia. Aquests simplement són dos exemples de milers, perquè cada dia als mitjans de comunicació n'apareixen un munt, però nosaltres no ens donem compte.
Aina López
Martha Craven Nussbaum
Martha Craven Nussbaum va néixer el dia 6 de maig de 1947 a Nova York. Prové d'una família adinerada, filla d'advocat.
Els seus interessos es centren en la filosofia antiga, la filosofia política, la filosofia del dret i l'ètica. Cal destacar que les seves aportacions es basen en la perspectiva d'Aristòtil.
Va estudiar teatre i llengües clàssiques a la Universitat de Nova York i poc a poc es va anar acostant a la filosofia, per acabar graduant-se a Harvard l'any 1972. En aquesta època es va casar amb Alan Nussbaum, de qui es va divorciar més tard.
Va ensenyar filosofia i lletres a Harvard durant els anys setanta. Durant la dècada dels vuitanta va començar un treball en col·laboració amb l'economista Amartya Sen sobre temes relacionats amb el desenvolupament i l'ètica.També ha participat, juntament amb altres intel·lectuals, en debats sobre temes morals.
Ha escrit diferents llibres. Un dels més influents és The fragility of goodness que té com a tema principal l'ètica antiga.
Aquest llibre l'ha fet ser mereixedora de títols honorífics en més de 25 institucions. Entre els seus premis hi destaca el premi Príncep d'Astúries de les ciències socials del 2012.
Està considerada una de les veus filosòfiques més innovadores i influents del panorama actual. Defensora del paper de les humanitats en l'educació, defensa a la seva obra una concepció universal dels drets de la dona que sigui capaç de superar els límits del relativisme cultural. Les seves teories parteixen del convenciment de què persones que entenen de diferent manera el bé, poden posar-se d'acord sobre alguns principis ètics universals que siguin aplicables sigui on es doni la situació de desigualtat i d'injustícia.
Aquí teniu un mapa mental sobre el primer tema en el que parlàvem de conceptes com la filosofia, la religió i la ciència. Espero que l'entengeu i us pugi servir per estudiar (o almenys entendre-ho una mica millor).
Al darrer episodi del convidat, un programa de Televisió de Catalunya vam poder conèixer una mica més la vida d'un filòsof. En aquest l'Albert va visitar a Xavier Rubert de Ventós, un pensador català que ha participat en la vida política d'aquest país.
En aquest programa Xavier Rubert de Ventós ens obre les portes a casa seva i podem veure com és el seu dia a dia i conèixer la seva forma de pensar sobre algunts aspectes. Espero que el gaudiu. (Per visualitzar el vídeo fer clic a la imatge)
Els seus interessos es centren en la filosofia antiga, la filosofia política, la filosofia del dret i l'ètica. Cal destacar que les seves aportacions es basen en la perspectiva d'Aristòtil.
Va estudiar teatre i llengües clàssiques a la Universitat de Nova York i poc a poc es va anar acostant a la filosofia, per acabar graduant-se a Harvard l'any 1972. En aquesta època es va casar amb Alan Nussbaum, de qui es va divorciar més tard.
Va ensenyar filosofia i lletres a Harvard durant els anys setanta. Durant la dècada dels vuitanta va començar un treball en col·laboració amb l'economista Amartya Sen sobre temes relacionats amb el desenvolupament i l'ètica.També ha participat, juntament amb altres intel·lectuals, en debats sobre temes morals.
Ha escrit diferents llibres. Un dels més influents és The fragility of goodness que té com a tema principal l'ètica antiga.
Aquest llibre l'ha fet ser mereixedora de títols honorífics en més de 25 institucions. Entre els seus premis hi destaca el premi Príncep d'Astúries de les ciències socials del 2012.
Està considerada una de les veus filosòfiques més innovadores i influents del panorama actual. Defensora del paper de les humanitats en l'educació, defensa a la seva obra una concepció universal dels drets de la dona que sigui capaç de superar els límits del relativisme cultural. Les seves teories parteixen del convenciment de què persones que entenen de diferent manera el bé, poden posar-se d'acord sobre alguns principis ètics universals que siguin aplicables sigui on es doni la situació de desigualtat i d'injustícia.
Ana Barroso
Ciència, filosofia i religió
Aquí teniu un mapa mental sobre el primer tema en el que parlàvem de conceptes com la filosofia, la religió i la ciència. Espero que l'entengeu i us pugi servir per estudiar (o almenys entendre-ho una mica millor).
Maria Vila
El coneixement
En aquesta entrada us penjo el mapa mental sobre la veritat, els seus criteris i les seves teories.
Ana Barroso
Xavier Rubert de Ventós
En aquest programa Xavier Rubert de Ventós ens obre les portes a casa seva i podem veure com és el seu dia a dia i conèixer la seva forma de pensar sobre algunts aspectes. Espero que el gaudiu. (Per visualitzar el vídeo fer clic a la imatge)
Maria Vila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada